La petjada virtual o digital és l’empremta que deixa qualsevol persona, ja sigui física o jurídica, en Internet.
La majoria de les persones sap que en compartir informació personal a través d’Internet (com per exemple a través de les xarxes socials) i en utilitzar serveis en línia (com per exemple serveis de correu electrònic, missatgeria instantània o cridades de veu) està renunciant a un cert grau de control sobre la seva privadesa.
Moltes vegades aquesta pèrdua de control es dóna com a resultat d’accions explícites: realitzar una trucada a través de Skype, compartir alguna cosa en Facebook, pujar fotos a Tumblr, enviar un correu electrònic a una persona usuària de Hotmail. En aquests casos, encara que puguem esperar una mica de privadesa, sabem que cada vegada que usem aquests serveis estem deixant un rastre.
Implícitament deixem un rastre mentre recorrem Internet. Les nostres empremtes digitals són potser més grans del que pensem, i estan sent utilitzades -generalment amb finalitats comercials, encara que de vegades per altres motius- per rastrejar-nos, personalitzar productes o serveis a la nostra mesura o vendre’ns algun producte o servei.
Cada vegada que visitem un lloc web, revelem informació personal a l’amo del lloc: la nostra adreça IP, que pot incloure la nostra informació geogràfica; el tipus de navegador i el sistema operatiu que utilitzem; i, moltes vegades, l’últim lloc que hem visitat.
En participar en diferents activitats en Internet, anem deixant proves del que hem fet, dels llocs on hem estat, del que hem estat pensant, de qui són els nostres amics i familiars, i moltes coses més. Amb el temps, aquestes petjades creixen i poden arribar a ser enormes.
En una era d’anàlisi de “big data”, les organitzacions, no solament els governs, poden analitzar enormes quantitats de dades obtingudes de les nostres petjades i vincular-los a través de múltiples contextos.
Els rastres que deixen els ordinadors portàtils o d’escriptori són molt diferents als quals deixen els telèfons intel·ligents i les tablets.
Un navegador web estàndard és molt diferent de les aplicacions (“apps”) que utilitzen els smartphones i les tablets. Les aplicacions es connecten directament als serveis en Internet, de fet, també a altres aplicacions o dispositius, usant interfícies específiques, en contrast amb les interfícies molt més genèriques que utilitzen els navegadors. El desenvolupador de l’aplicació controla quina informació s’envia a altres serveis o dispositius.
No hi ha cap llei de privadesa o de protecció de dades, que s’apliqui universalment al voltant del món. No existeix cap conjunt de regles de processament de les dades que abasti tots els serveis i persones usuàries d’Internet.
